Albert Catalán: “A la gent cal fer-la venir a la perruqueria de moltes maneres”

Albert Catalán: “A la gent cal fer-la venir a la perruqueria de moltes maneres”

Per Laura Bermúdez

Català Perruquers acaba de recollir a Barcelona el guardó que el reconeix com a Saló Emprenedor de l’any 2006. Un premi concedit per la Fundació BEST, que ve precedit d’esforç, treball en equip i un important pla de gestió i creixement.Albert Català, que està al capdavant de la companyia des de 1990, ens explica com ha viscut la cadena aquest guardó i quina és la seva projecció de futur.

-La innovació i la creativitat van ser dues de les virtuts que, segons l’organització dels Global Business Awards, et van fer mereixedor del premi. Fins i tot es va destacar que Català Perruquers ha introduït idees que aviat seran utilitzades amb èxit a tot el món … Què se sent en escoltar totes aquestes paraules de la boca dels representants de la perruqueria internacional i, a més, a Barcelona?

La veritat és que és una recompensa a l’esforç que has fet durant molts anys.Nosaltres ja venim de tres generacions de perruquers, però el que és l’expansió ha estat en els últims sis o set anys i, és clar, tot aquest treball de concentrar notes de premsa, filosofia, pla de formació, pla de gestió (gestió d’equip , gestió de treball …) ho teníem fet, el que passa que ho teníem desordenat. Es tractava de posar l’empresa al dia i presentar tots aquests treballs … És impressionant que et puguin valorar aquest treball.

-Competir amb 400 reunions a nivell internacional i “portar-se el gat a l’aigua” és, sens dubte, motiu d’orgull …

Sí, moltíssim. Dels cinc premis que hi havia, en màrqueting i gestió i atenció al client pensàvem que podíem estar, però no en totes les categories, com representa el premi a l’emprenedor de l’any … És un orgull, una cosa molt important per a nosaltres i per al nostre equip.

-La innovació és un dels temes que més va destacar l’organització per donar-vos el premi. En aquest sentit, fa un temps vas introduir serveis com el de personal shopper o el servei a domicili, quin balanç feu?

Quan parlem de negoci, realment tot és el mateix. D’això ens vam donar molta compte quan el senyor Soriano del Barça va fer una exposició sobre el món del negoci-informació relacionada: La perruqueria en clau futbolística-. Era curiós, però vam arribar a la conclusió que la perruqueria era com el futbol. És a dir, abans els recursos en un club només es treien dels socis i, de la mateixa manera, nosaltres trèiem els recursos de la gent que venia a tallar els cabells al saló. Avui en dia, per una sèrie d’estructures internes, per impostos o perquè et vas fent més gran …, necessites d’altres serveis per poder omplir la sala i rendibilitzar al màxim.

El servei de personal shopper és un d’aquests serveis i també oferim el servei a domicili perquè hi ha clients que prefereixen que vagin a casa i que se’ls doni un servei exclusiu, que l’atengui el mateix professional des del rentat de cap fins al final . Ara, per exemple, estem parlant amb empreses del món del vi perquè tinguem tasts al saló. Això ens donarà un servei afegit. No descarto poder vendre vi algun dia a la sala … A la gent cal fer-la venir a la perruqueria de moltes maneres i cal oferir-li un valor afegit.

-En les teves declaracions, després del lliurament del premi, vas parlar que aquests premis dignifiquen a la professió … en quina mesura?

Jo crec que els perruquers estem molt valorats pel client, però no tant per la societat en general. A Espanya estem a l’altura, però no acabem de creure’ns-ho i sempre ens fem a faltar. Poder estar en un esdeveniment així, amb tota l’organització, amb tot el muntatge que s’ha fet, … fan que el perruquer adquireixi una posició social alta, com pot ser la d’un advocat o la d’un metge. És una cosa que dignifica molt a la nostra professió.

-També vas parlar dels joves, com veus el futur de la perruqueria a Espanya?

La gent jove està molt més preparada. L’únic problema és la cultura de l’esforç.Nosaltres fins i tot tenim un mòdul de formació en aquesta matèria.

És una generació que ha tingut moltes possibilitats per aprendre, estudiar i formar-se, tant a nivell tècnic com empresarial. Tota aquesta part està molt desenvolupada perquè han tingut els recursos per fer-ho. De cara al futur veig la professió molt bé, el que passa és que el sentit de la qualitat de la vida potser en una fase de la vida es té equivocat. Els joves el que volen és qualitat de vida, viure bé i, és clar, hi ha un moment de la vida en què si vols aconseguir alguna cosa necessites esforç i això després es recompensa.

-Potser els joves busquen una feina de dilluns a divendres, més acomodat …

Sí .. El que passa és que també els empresaris ens hem de posar al dia. Cada vegada més s’estan fent més horaris de mitja setmana, és a dir, concentrar les hores de dilluns a dijous o de dijous a dissabte. Són sistemes per poder tenir l’equip al 100% i que també ells puguin tenir un temps lliure. Que aquesta sigui la via de cara al futurs per triomfar …. aquí destacaran els que realment posen la carn a la graella. Gent per treballar no ens faltarà amb tots aquests sistemes

D’altra banda, hi ha una fase de la formació bàsica: quan el professional surt de l’acadèmia. En aquesta fase, la recompensa econòmica és baixa i, és clar, si no té vocació o veu que aquest esforç que vol fer no es compensa perquè cada vegada hi ha més explotació-està fent altres treballs tècnics per als quals no està preparat, per exemple- , potser aquest professional no segueixi en el sector. Aquí hi ha molta feina per fer per part dels gerents de les perruqueries.

-Els teus inicis en el món de la perruqueria van a França. Què t’ha aportat la perruqueria francesa?

Allà vaig aprendre que, sobretot, el tema de formació estava a anys llum de nosaltres. Ara crec que la diferència no és tan exagerada, sobretot a nivell d’acadèmies. Allà-fa més de 20 anys-els salons de perruqueria oferien formació, és a dir, tota persona que volgués formació professional havia d’estar un any al saló.

A part, en les temporades d’estiu, anaves allà i la persona del saló estava capacitada per donar aquesta formació. No només estaves treballant en els salons perquè no cobraves res, o només els transports com passa aquí. El formador, l’amo del saló, tenia l’obligació de poder donar uns cursos especials per poder donar formació.

La perruqueria francesa, sobretot a nivell social, està a un nivell molt alt. Aquí també ens cal aquest suport de les institucions perquè es pugui fer aquesta formació des de la base i, després, ens els puguin portar als salons i nosaltres estar preparats i capacitats per donar la formació.

-Són molts membres d’associacions, empresaris i els mateixos perruquers que es queixen de que la formació a Espanya està d’esquena al mercat, al que s’està demanant. ¿Quina solució creus que podria haver?

La solució és un pla de formació molt més estricte i, alhora, desenvolupat per perruquers. En centres de formació professional, la mateixa persona que no vol estar a la sala fa els cursos superiors de formació professional i passa a ser professor d’acadèmia, però moltes vegades mai trepitja un saló. Hi hauria d’haver aquest contacte amb els perruquers o que fins i tot que els perruquers poguessin donar un tipus de classes o de formació per enriquir la formació.

-Al llarg de la carrera professional, t’has format en moltes disciplines, com visagisme, direcció, coaching o protocol, com t’han ajudat tot aquests coneixements complementaris per desenvolupar la teva carrera?

Penso que és molt important, perquè nosaltres ens movem amb clients de molts nivells socials, llavors és important donar-los aquest servei, aquest tracte, aquesta excel · lència en salons de preu baix, mitjà o alt … és igual. Tota aquesta formació m’ha ajudat per donar aquesta qualitat de servei i per donar-me compte de la importància que té.

-Són molts els experts en màrqueting que insisteixen en la necessitat que els propietaris dels salons donin més importància a la part empresarial del negoci, i no només desenvolupin la part artística. ¿Coincideix amb ells o creus que aquesta idea està canviant?

Estem lluny d’aconseguir al gerent de perruqueria que, d’una banda, és perruquer i, per l’altra, empresari. La part empresarial d’agradar o, sinó, cal tenir a una persona especialitzada que la porti, perquè és la base tot. Aquest ha estat un dels nostres punts deferenciadores. Arribem a estar al 65% de la facturació en sous, quan l’òptim és un 50%. Portem a terme una estratègia per aconseguís els nivells òptims, sense acomiadar ningú, rendibilitzant al màxim tots els llocs de treball …Això és una cosa que s’ha d’entendre a nivell empresarial i el perruquer normalment no està format per això, sinó que té una formació molt bàsica. En aquest sentit, ara estem acabant de desenvolupar un pla de formació per altres perruquers, per poder transmetre totes aquestes iniciatives que ha nosaltres ens han anat bé.

-L ‘any passat Català Perruquers iniciar el seu camí en el terreny de les franquícies, considera que el model de franquícies és una manera de facilitar la tasca al gerent d’un saló de perruqueria?

Va per aquí, però a més en la nostra franquícia volem que la qualitat sigui el que primi. Un dels requisits és que hagin estat com a mínim un any treballant amb nosaltres, pel que és una franquícia en expansió, però reduïda, perquè no pots donar moltes franquícies quan la qualitat és el més important.

En concret, quan parlava de transmetre els nostres coneixements, em referia al fet d’oferir una formació externa per a empresaris o perruquers que es troben amb problemes. Un problema molt típic és que normalment el perruquer està treballant a la sala i és una facturació més. Quan aquesta persona cal substituir-la i posar una persona fora, el negoci ja no és rendible, és a dir, que el negoci ja no era rendible abans. Hi ha un tant per cert molt elevat de negocis als que li pot passar això i, en aquests casos, cal fer un sistema per rendibilitzar tots els llocs de treball, incloent la formació de l’equip.

-En general, com valores la vostra incursió en el terreny de les franquícies?

Molt positivament, el que ens ha passat és que hem tingut també inversors externs i és aquí on ens sorgeix el problema. És una franquícia en desenvolupament, però, al mateix temps, estem fent unes societats quan no tenim el franquiciador amb els requisits que nosaltres volem. El que fem és fer societats amb inversors i nosaltres aportem tota la gestió del saló. No és un model típic de franquícia. En un model típic hi ha el manual de la franquícia i amb aquest manual qualsevol persona o qualsevol equip de gestió ho pot dur a terme. No obstant això, en el nostre volem que sigui la nostra tècnica, la nostra gestió d’empresa, i que tot que sigui tal i com nosaltres ho hem aportat. És clar, fer-ho així et redueix molt més, no pots estendre’t tant.

– ¿Com és el vostre sistema intern de formació?

Tenim un sistema de formació en el qual intentem que cada persona lideri seu lloc de treball. A part de donar autonomia en el lloc de treball i tenir molt marcada l’especificació del lloc de treball, la formació sempre és esglaonada. Per exemple, des de direcció es donen cursos de gestió de recursos humans, coaching … per poder dur equips als directors de saló. Els directors de saló donen tots els temes tècnics de tall i color més complicats als estilistes. Aquests estilistes formen els ajudants preparats amb cursos de color i iniciació al tall. I, al seu torn, aquests ajudants als shampooniers sobre com donar un massatge o com tractar la clienta.

És aprendre els uns dels altres. D’aquesta manera, cada un se sent important en el seu lloc de treball. Abans normalment tots aquests cursos els donava el líder, quan aquesta persona igual només tallava i, d’aquesta manera, es perdien moltes coses, com passa en la formació en les acadèmies. Els especialistes en cada lloc de treball són les persones que el desenvolupen, encara que estiguin en formació.

-En concret, darrerament s’insisteix molt en la formació per a la venda al saló, com ho plantegeu vosaltres?

Tenim plans en els quals les cases comercials ens ajuden, fent promocions internes perquè l’equip estigui més motivat i, d’aquesta manera, poder vendre més productes, sempre que estiguin preparats per vendre aquests productes, és a dir, que sàpiguen les seves especificacions. Aquest és un tema que el cuidem molt i les cases comercials ens ajuden en matèria de formació del producte.També hi ha els cursos de vendes, que motiven molt a l’equip.

-Un altre tema en què insisteixen els experts en màrqueting és la comunicació interna …

Nosaltres ens reunim cada mes al saló, independentment que cada setmana el director del saló tingui una reunió amb l’equip sobre coses a millorar. En les reunions mensuals es tracten temes sobretot de relacions humanes.

Dir-li a una persona que les coses són així és el més fàcil, però que aquesta persona cregui en això i el desenvolupi és més difícil. El que a nosaltres ens ha resultat millor és fer reunions de comunicació de diversos temes (actitud, intel · ligència emocional ,…). Tenim uns models escrits i, a partir d’aquí, es preparen temes. Per exemple, un cop cada dos mesos el que fem és mirar una revista de bellesa i de moda per analitzar una mica els anuncis per conèixer cap a on va el món. D’aquesta manera, ells es van nodrint d’aquesta informació.

Font: CosmoBelleza

Deixa un comentari